Era una frase molt nostrada quan jo era petita. La sentia sovint quan es referien a quelcom que no es tenia de fer. Si us la repetiu, descobrireu que te molt sentit, més abans quan tot era diferent i les possibilitats de coses usuals, avui, no ens les podíem permetre. D’aquí que aquesta frase era repetida, sovintejada per mares i iaies. La repetien, referint se a coses i situacions que no podíem obviar i per tant, cas de fer-ho, seria per culpa del malentès enteniment que, a alguns els faltava, potser per por, o temor a ser menystingut cas de fer quelcom inusual. Avui, la seva carència, fa que tot sigui distint. Si demaneu a algun jove que descrigui seu significat potser no serà capaç.
He trobat aquesta foto amb dues de mes filles quan eren petites i jo molt joveneta…
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.