La vida, la familia, els amics…

Com ens ho faríem sense ells? Costa passar dies sense notícies, de manera especial ara que hem estat tant tancats i barrats per la maLeïda Covid, la qual m’agradaria no nomenar mai més… Ves-te-n lluny, no entristeixis ningú més. Sense les persones estimades que ens acompanyen en temps normal costa , ser feliç…

Avui he parlat amb l’amic Handel de Quito, compleix anys i he volgut escoltar la seva veu, desitjar-li el millor, ni que sigui a través de les ones, que tot ho escolten, que tot ho saben. Quina porqueria de món hem permés construir! Hem perdut la intimitat, ara, tot està sotmés a l’abast de tothom. Cal? NO!

La soledat està fent estralls, urgeix recuperar el bon fer diari, els encontres amb família i amics. La monotonia és feixuga, mata esperances i pensaments, la por la perpetua.

Com canta Lluis Llach,”Que tingum sort”:

Si em dius adéu, Vull que el dia sigui net i clar, Que cap ocell, Trenqui l’harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat .En mi….

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: