Com ens ho faríem sense ells? Costa passar dies sense notícies, de manera especial ara que hem estat tant tancats i barrats per la maLeïda Covid, la qual m’agradaria no nomenar mai més… Ves-te-n lluny, no entristeixis ningú més. Sense les persones estimades que ens acompanyen en temps normal costa , ser feliç…
Avui he parlat amb l’amic Handel de Quito, compleix anys i he volgut escoltar la seva veu, desitjar-li el millor, ni que sigui a través de les ones, que tot ho escolten, que tot ho saben. Quina porqueria de món hem permés construir! Hem perdut la intimitat, ara, tot està sotmés a l’abast de tothom. Cal? NO!
La soledat està fent estralls, urgeix recuperar el bon fer diari, els encontres amb família i amics. La monotonia és feixuga, mata esperances i pensaments, la por la perpetua.
Com canta Lluis Llach,»Que tingum sort»:
Si em dius adéu, Vull que el dia sigui net i clar, Que cap ocell, Trenqui l’harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat .En mi….
blog de Montserrat Ponsa 