Cada dia costa més esbrinar el futur, endevinar el cami a seguir. Recomano no llegir segons quina premsa, fa feredat! Abans dos i dos feien quatre, ara, costa saber quan sumen. Ho dic en sentit figurat, res és el què sembla, has d’endevinar l’entrellat. Tant que m’agradava escriure-llegir-comentar… ara és feixuc esbrinar supòsits. Llegir-entendre la premsa no sempre ha estat a l’abast de tothom.
La majoria sabem per on no passarem però hi ha qui té dubtes i no és estrany. Els trenca closques estan servits, a l’ordre del dia per estorar no importa qui. No ho permetem! La nostra fidelitat a uns principis étics segueix vigent, malgrat els esculls.
Com canta Joan Manel Serrat:
Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremollar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d’una la teva imatge
i aquest petit indret.
Però no vull que els teus ulls plorin;
digue’m adéu.
El camí fa pujada
i me’n vaig a peu.
blog de Montserrat Ponsa 