Tenim clar cap on caminem?

Cada dia costa més esbrinar el futur, endevinar el cami a seguir. Recomano no llegir segons quina premsa, fa feredat! Abans dos i dos feien quatre, ara, costa saber quan sumen. Ho dic en sentit figurat, res és el què sembla, has d’endevinar l’entrellat. Tant que m’agradava escriure-llegir-comentar… ara és feixuc esbrinar supòsits. Llegir-entendre la premsa no sempre ha estat a l’abast de tothom.

La majoria sabem per on no passarem però hi ha qui té dubtes i no és estrany. Els trenca closques estan servits, a l’ordre del dia per estorar no importa qui. No ho permetem! La nostra fidelitat a uns principis étics segueix vigent, malgrat els esculls.

Com canta Joan Manel Serrat:

Cal dir adéu a la porta que es tanca

i no hem volgut tancar.

Cal omplir el pit i cantar una tonada

si el fred de fora et fa tremollar.

Cal no escoltar aquest gos que ara borda

lligat en un pal sec,

i oblidar tot d’una la teva imatge

i aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin;

digue’m adéu.

El camí fa pujada

i me’n vaig a peu.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: