Costa viure en un món que no ens agrada. Sobrevivim gràcies als records, però em demano: com s’ho maneguen aquells que no en tenen? Món d’injustícia, de represàlies, de bons i dolents, d’addictes i no addictes, aquells compulsius que ho volen tot al moment, no importa de què es tracti.
Els que tenim certa edat enyorem temps passats d’incerteses i migradesa però gaudint de l’amor de pares-germans-cosins-amics als dels que s’hi van sumar espós-fills-nous amics alguns dels quals, ara, ens fan figa… No som del seu entorn, potser de les seves possibilitats. No ens hi troben-trobem prou bé , sovint venen ganes de fugir, d’anar on et necessitin, potser molt lluny malgrat ser major d’edat.
Maleïda Covid que ens aboca a moments dificultosos, de solitut, d’enyorança…Costa recuperar l’equilibri perdut després de tants mesos d’allunyament de la societat, de la vida comuna amb parents i amics. Volem viure de nou prop dels que estimem sense pors ni angoixes. Sense embalums ni vaguetats. Que sortir a passejar no sigui delicte, que les activitats culturals no ens abandonin i siguin novament el nostre nord.
La reclusió mata esperances que enyorem recuperar. No parlo de projectes forasenyats, simplement de passejar, coincidir amb amics i coneguts, xerrar d’aquest moment que ens ha tocat viure i desitgem que acabi aviat. Urgeix dibuixar el futur immediat, programar trobades que ens ajudin a emprendre aquest després de la Covid 19 que tantes malvestats ha causat.
Volem compartir trobades, anar al cine i a teatre sense temor ni angoixa, aquesta mena de covardía que ens han inoculat i volem fer fora del nostre pensament, de les nostres vides quotidianes i com diu la cançó extraordinària Beguin the Beguin de l’any 1934 de Col Porter: «Volem tornar a començar.» El primer músic que la va gravar va ser el català Xavier Cugat amb la seva orquestra l’any 1935 i Artie Shaw la va orquestrar en temps de swing el 1938. Sempre meravellosa, plena de records per la gent de la nostra edat.
I avui a la Cuina de Resistència, les virtuts dels alls. A la nostra cuina catalana hi son sempre.
L’Agència Federal de Salut d’Alemanya aconsella el seu ús: un gra i mig al dia. Els seus efectes son bons per a la salut. N’hi ha de blancs i de rogencs, jo prefereixo aquests darrers los ajos morados de las Pedroñeras. Són rics en iode, mantenen a ratlla la presió arterial, el colesterol. Son diurètics, controlen gasos i restrenyiment, ajuden a combatre l’insomni i a reduir l’ansietat. Són expectorants, desinfectants, prevenen l’arteriosclerosis. I, pel que fa a la cuina, hi ha molts plats que, sense alls, no serien pas el mateix.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.