Aquell 1 d’octubre 2017, fa quatre anys, la tensió estava servida. El Referèndum no era ben vist per a molts, de més enllà de l’Ebre. Els ciutadans, però, estàvem preparats, disposats a salvaguardar les urnes com fos, ja que les amenaces estaven anunciades. Estàvem en una Mesa electoral amb una de les meves filles. A les 6 del matí ja hi érem, hi vam romandre fins avançada la nit , recompte inclós.
No vam permetre el pas d’aquells que volien entrar per endur-se les urnes com va passar a alguns indrets. A l’Ametlla tots vam fer pinya i, no va entrar ningú forà. Vam fer el recompte a portes tancades i els pretesos activistes van tenir d’anar se’n a altres pobles a sembrar maraña, i motivar repercusions amb amb la policia que, nosaltres no vam patir. Érem molts més que ells. Mai havia vist tanta germanor amb la gent del meu poble. Sabeu? N’estic agraïda i recordo la data com a notòria pel què ens hi jugàvem.
Els resultats van ser positius amb una participació notòria a Catalunya: 2.300. 000 votants , més del 43% del cens, i el Sí va guanyar per més del 90% de vots. Es va viure molta tensió arreu entre els mossos d’esquadra, la policia nacional i la guàrdia civil.
La independència, pderò, segueix pendent. Molts la portem al cor. Tot arribarà! M’agradaria veure-ho
blog de Montserrat Ponsa 