O s’acaba la pandèmia-confinament o tots acabarem lelos… Em costa caminar, gaudir del passeig diari d’entre 80/90 minuts, avui a Granollers, sense trobar coneguts i amics amb qui compartir la paraula. La Covid 19 ens ha deixat planxats, sense ganes gairebé de res, tot son absèncias, dolen. Arribarà la tardor i tot serà encara més complicat, dies més curts, començarà el fred…
Caminar sola no em complau, no poder mantenir converses amb amics i coneguts em dol. Fer-se gran comporta sovint pèrdua d’alguns que ja no hi són… Millor no seguir escribint. Demà serà altre dia, segur que millor…
blog de Montserrat Ponsa 