Costa viure…

O s’acaba la pandèmia-confinament o tots acabarem lelos… Em costa caminar, gaudir del passeig diari d’entre 80/90 minuts, avui a Granollers, sense trobar coneguts i amics amb qui compartir la paraula. La Covid 19 ens ha deixat planxats, sense ganes gairebé de res, tot son absèncias, dolen. Arribarà la tardor i tot serà encara més complicat, dies més curts, començarà el fred…

Caminar sola no em complau, no poder mantenir converses amb amics i coneguts em dol. Fer-se gran comporta sovint pèrdua d’alguns que ja no hi són… Millor no seguir escribint. Demà serà altre dia, segur que millor…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: