Consti, d’entrada, que el blau mai ha sigut mai el meu color. Serà perquè és el que agrada més a tothom? Des d’aquestes ratlles però vull retre homenatge al Jordi Pagés pels seus blaus… Obres de gran delicadesa, profondes, que s’endinsen a l’ànima dels visitants.
Extres tant pel que fa a formes i tonalitats, de missatges que entren per la vista i t’arriben al cor. Repetiré la visita. Hi vaig anar mentre hi dictàven una conferència i no m’hi vaig poder moure al meu aire. Gràcies Jordi per fer-me reconciliar amb els teus blaus…
Saps? Sempre havia optat pel verd però, a partir d’ara, mai és tard, tindré vius els teus blaus que nomenaré blaus Pagés.
Bonica imatge de Jordi Pagés amb el Santi Montagud que va fer la presentació. Malauradament no vaig poder-hi anar.
blog de Montserrat Ponsa 