Paraula que ens porta a la memòria episodis viscuts per ajudar persones que, sense sostre, dormien al ras hivern i estiu, sense un sostre que els protegís de les malvestats del temps. Amb el pas dels anys el sentit ha canviat i solen ser aquells que viuen a esquenes dels altres, dels més grans sovint pares-avis, sense vulgarment dit fer ni brot, amb despeses que podrien servir per preparar-se pel futur mentre els pares els ajuden.
Okupes són aquells que es permeten totes les fili-granes que una gran majoria no hem gaudit mai, per ser lleials i fidels a uns ideals que ens vam for-jar des que som conscients de les nostres vides i les d’aquells que tenim a prop nostre i podem ajudar, en lloc de malversar res, en banals futileses.
Okupes, justament no per treballar, amb la pretensió de per poder-ho explicar en tant que heroïcitat mentre els vells paguin diuen, per què treballar? Repasseu famílies i descobrireu amb esgarrifança, la gran quantitat de joves que viuen del cuento, incapaços de fer-se ni un ou ferrat per sopar si no els el fan. Ja no dic una truita perquè les truites son figues d’un altre paner que no tot-hom sap fer. Potser arriben a un ou remenat…
Okupes, això sí, proveïts de telèfons de grans marques, de màximes categories i preus que una gran majoria ni tan sols coneixem, ni volem conèi-xer, ni podem pagar. D’on surten les virolles vul-garment dit?
Okupes que per lluir davant dels amics i fer-los creure les seves heroïcitats expliquen com han tractat, àdhuc, parents i amics, joves i vells, en un intent de fer-los avinent que no callen davant nin-gú que els planti cara. Em consta. Què cal fer quan això t’arriba? Fer l’orni i no posar-te al seu nivell?
No! Cal que cadascú s’ho cuini amb la seva pròpia salsa. En el futur, la seva consciència li ho recordarà i potser, el farà sentir culpable. La història els jutjarà, n’estic convençuda.
Avui a la cuina de resistència. Suquet de rap, patates i gambes. Foto Cris Cris
INGREDIENTS Rap, gambes, patates tallades a daus, tomàquets sense pell ni llavors, dos grans d’all, una ceba tallada a làmines fines, julivert, sal, oli, una fulla de llorer, un got d’aiguardent o una cervesa, una cullerada de sucre. Farem un sofregit amb l’oli, els alls i la ceba i quan enrosseixin, hi afegirem els tomàquets, julivert, llorer, l’aiguardent o cervesa, i el sucre, i ho deixarem uns 15 minuts a foc suau.
Hi afegirem les patates uns altres 25 minuts i, quan estiguin cuites, cassola tapada, foc baix, hi col·locarem el rap, que ha d’estar al foc uns vuit minuts. Hi afegirem les gambes els dos últims minuts de cocció i ho ruixarem tot amb un all i oli negat i l’aiguardent o cervesa els dos últims minuts de foc, abans de servir a taula, cassola tapada.
blog de Montserrat Ponsa 