Desesperança?

Costa viure amb esperança, virtut que ha marcat les nostres vides senzilles: estimar, treballar, confiar-compartir per un demà millor prop dels que ens envolten.

Ara, sovint fallen les maneres de fer-dir-pensar d’alguns, de manera especial dels més joves. Em refereixo a les virtuts a l’entorn de les que hem intentat viure nosaltres: amb fe, esperança, caritat estant sempre prop dels que ens necesiten. Malauradament no hem sigut capaços d’encomananar-ho. No n’hem sabut! Dol sentir com parlen alguns als més grans, amb poc respecte.

Comportaments acceptats pels seus parents que no gosen dir-los que el camí emprés no és el correcte i, fent l’orni, fan veure que estan al seu costat. Alguns, els tenen por. Dol!

Ningú té dret a robar l’esperança. Ningú pot sumir a la tristor i al silenci a ningú. La vida els en demanarà comptes…

Alguns jutges haurien de fer-ne el seguiment. Evitarien molta tristesa i desesperança.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: