Heus aqui el dilema, la vida és canviant, l’edat suposa modificar rutines. Si ets conscient de les teves possibilitats, descobriràs que no pots arribar a tot arreu com feies abans. Has de saber escollir allò que t’agrada de cada moment i potser no es repetirà mai més.
Cal, de manera urgent intentar caminar per les nostres rutines quotidianes…Moltes de les coses que fèiem amb cotxe, ara, fem-les a peu. Hem d’aprendre a no amuntegar allò que és prescindible, que la nevera i congelador estiguin al nostre servi, no per si fes falta en algún moment… M’auto-inculpo de molts morts ocupant espais essencials per cap finalitat.
Camina llarg cada dia i, estàs de sort, trobaràs algú pel cami que, com tu, ha decidit fer encàrrecs a peu i hem xerrat llargament. Avui amb el Jordi, amic de vida, recordant els nostres temps de tennis -érem del mateix equip i no ho fèiem pas malament-,
Cada dia descobreixo alguna casa, planta o persona que mai havia vist, tot i els anys que fa visc al mateix poble. He decidit fer el mateix amb la meva ciutat Granollers, on vaig viure des dels 7 anys fins els 33, ja mare de vuit fills. La novena va arribar ja instal-lats a l’Ametlla.
Tot ha canviat, també el nostre poble. Abans fèiem pinya, activitats compartides, enraonàvem. Ho passàvem be amb poc. Avui, ningú coneix ningú. Civilitació? Més aviat incivilització. Intentem recuperar-lo.
blog de Montserrat Ponsa 