Quanta raó tenia Calderon de la Barca, respecte la vida: és un somni, un desig, una esperança que costa d’atrapar. Cada vegada les barreres son més tupides, més enllà de les nostres possibilitats. Altres agreujants son les distàncies i l’edat que, tampoc perdonen.
Vols, però no arribes a aquell somni que t’havies imposat. Només ens hi faltava la pandèmia per acabar-ho d’adobar.
Sabem on som, coneixem el camí a seguir, confiem amb els que ens estimen i procuren el nostre benestar. Seguim caminant, però, sobretot, no oblidem les nostres obligacions. No tothom ha tingut la nostra sort.
I seguim somnian perquè, com deia Calderon de la Barca:
¿Qué es la vida? Un frenesí
¿Qué es la vida? Una ilusión,
un sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños sueñoson
blog de Montserrat Ponsa 