Sovint ens costa endevinar on som, què volem o millor què voldríem fos la nostra vida, rera entrebancs i malentesos. A mesura que ens fem grans sabem, sobretot com hauria de ser el nostre futur, la nostra vida quan sembla que tot falla.
Alguns hem estat constants en les nostres esperances, lluny de banalitats i prescindibles. Massa però, no ho entenen així, intenten jugar amb la seva desesperança a partir de nosaltres, envejosos de la nostra manera de ser, de fer, de viure.
Com canta Raimón, SOM:
Som una llum que s’enfuig
Som una llum que s’apaga
Som una llum que no és llum
Som el gran fum de la terra
De la terra venim
A la terra anirem
En la terra vivim
En la terra serem
Som una llum que s’enfuig
Som una llum que s’apaga
Som el gran fum de la terra
Som, som, som
blog de Montserrat Ponsa 