M’hi sumo. Et sento prop meu
Ens és difícil dir-te adéu perquè et sentim a prop i sabem que continuaràs ben viu dins nostre, donant-nos empenta per continuar construint ponts d’esperança. Amb tot, et volem escriure unes ratlles d’agraïment.
Gràcies per ser-hi sempre que t’ho hem demanat, també en aquests darrers anys en que has volgut formar part de l’equip d’aquesta nova entitat – potser la darrera que has co-creat -, la del Llegat del teu amic i tan estimat Jaume.
Gràcies per com has trepitjat aquesta terra, de manera senzilla, humil i generosa, sempre amb un sí incondicional i una rialla acollidora.
Gràcies per la teva mirada bondadosa i plena de tendresa.
Gràcies per la creença absoluta en que tot – fins i tot allò més petit – té sentit.
Gràcies pel teu lliurament total a la cerca de la veritat, la justícia i la pau.
Gràcies per dur la càtedra al carrer, als moviments i organitzacions socials, tot desvetllant i sacsejant consciències.
Gràcies per mostrar-nos camins on actuar amb coherència i per ensenyar-nos que, fent-ho així, aprenem a viure plenament.
Gràcies per la teva gran capacitat d’abraçar-ho tot, per l’estimació ben profunda de tot i de tothom.
Gràcies per viure apassionadament cada encontre amb cada persona amb qui t’has relacionat.
Gràcies per enamorar-te de la vida, per viure-la intensament fins al final.
Gràcies també per saber-te’n acomiadar i perquè ens has permès dir-te el que ja sabies: que t’estimem.
Ens deixes deures: continuar regant les llavors que has plantat. Una d’elles és aquest Llegat que tot just comença a caminar i que avui, malgrat la teva marxa, és més fort perquè se sustenta en dos pilars ben grans: el teu i el del Jaume.
Ara us imaginem plegats i potser ja li hauràs explicat – com ens vas dir – que estem cuidant la seva obra, com ara també haurem de fer amb la teva. I vosaltres, al vostre torn, ens estareu cuidant amorosament perquè no defallim.
Molt probablement estareu preparant-ne alguna de ben grossa allà dalt, amb tants d’altres que us han precedit i amb qui heu treballat incansablement per a transformar aquest petit món ple de injustícies, però també ple de grans gestos de solidaritat. Que tremolin cel i terra! Unides farem possible que la darrera paraula sigui la de l’esperança.
Molts agraïts també a la Janine i a tota la teva família que ens ha regalat disfrutar-te fins l’últim moment.
La Junta del Llegat
blog de Montserrat Ponsa 