Quan van maldades, quan els que no ens estimen ens volen entristir, no entrem amb discusions barates, ignorem-los, no permetem que la nostra vida deixi de ser com la volem, digna i de servei prop dels que ens necessiten i donen seguretat.
Aprofitem els moments que compartim amb els amics, les trucades amb aquells que llunyans, no podem encara visitar però ens comuniquem per altres vies. Confiem trobar-nos molt aviat per abraçar-nos i conspirar, si cal, respecte aquest futur que no tenim prou clar on sempre en treuen suc els mateixos. Pura vergonya! Com gosen?
Hem tingut temps per pensar, per decidir a qui mai més votarem. Recordem a tots aquells que van prometre retirar-se i deixar pas a noves generacions amb diferents pensaments i maneres d’obrar, amb honradesa i els somriures addients.
Recomanem als dirigents polítics que procurin noves cares si volen que els votem. Que aprofitin aquest final de pandèmia per a despedir-se i agraïr la nostra generositat i fidelitat que està tocant la simfonia final. Urgeix nova llavor, noves maneres de fer i de ser. Sempre, però, al servei dels senzills.
blog de Montserrat Ponsa 