Sempre he considerat que és una agresió global contra la Naturalesa, contra el ser humà i els grups socials: modifica el sistema, cambia la qualitat humana en mercaderia.
Recordo una Ponència que va fer François Houtart fa anys a La Habana, en un encontre molt especial -en el que vaig participar amb ponents grandiloqüents-. Argumentava que urgeix una nova idèa social, espiritualitat en defensa de la Humanitat.
Considero que, en el moment actual, hem d’anticipar-nos al futur, reconquerir la capacitat d’indignar-nos sense por, si volem generar alternatives. Com?
Urgeix el nostre compromís, la nostra capacitat de dir PROU quan sigui necessari. Com dèia Houtart: en el combat revolucionari urgeix demanar perdó si cal com a font d’esperança.
Jo hi afegeixo que per a construir el món dels sers humans cada vegada més idiotitzats, sense consciència, o que no l’escolten, falta amor i compromís dels uns pels altres.
blog de Montserrat Ponsa 