L’anàlisi d’Antoni Bassas: Pujol: «Espanya sempre estarà més oberta a una reivindicació basca que a una de catalana»

Pujol ha volgut que quedés clar quina era la seva posició, la de Convergència, semblant a la de demanar.ho testimonialment, perquè estava advertit per l’estat que Catalunya, degut al seu pes econòmic (i a falta de tradició, que sí que tenien els bascos), no tindria mai el concert.

Ahir el president Jordi Pujol es va presentar a un debat organitzat per l’ARA, un debat sobre l’infrafinançament de la Generalitat de Catalunya.

El debat va reunir els consellers d’Economia Giró, Junqueras, Mas-Colell i Castells. En un moment determinat, el conseller Castells va explicar que el conseller d’Economia del primer govern basc, el que va negociar el concert basc amb l’Estat, havia explicat públicament que la Generalitat havia renunciat al concert econòmic per a Catalunya.

I aleshores, Pujol es va aixecar i va demanar d’intervenir, per precisar: =Sí que vam demanar el concert econòmic». Quan? Segons el relat de Pujol, que va durar 10 minuts, el va demanar amb la boca petita. La cosa, segons el president, va anar així: durant la Transició –va dir– va mantenir una reunió al Congrés de Diputats amb el llavors president espanyol, Adolfo Suárez; el ministre Joaquín Garrigues Walker, i el vicepresident i tinent general Gutiérrez Mellado. Segons la versió de Pujol, li van dir que no podien donar el concert a Catalunya perquè l’economia catalana era massa important per a Espanya, més que la basca. I que si Catalunya obtenia el concert “es desequilibraria tot”. Encara més, li van dir que si “Cataluña se echaba al monte, esto [la democràcia] se iría al carajo«. Pensin que el 1980, el primer any de Pujol a la presidència, ETA va matar 91 persones. Per tant, en els estatuts que es van fer a Euskadi i a Catalunya, els primers, que es van sotmetre a referèndum el 1979, a Euskadi li donarien el que era substantiu dels bascos (el concert) “y a vosotros os daremos lo sustantivo vuestro, que es la lengua”.

Segons Pujol, quan els redactors de l’Estatut del 1979 es van reunir al parador de Sau, van discutir demanar el concert econòmic. I segons aquest relat, els defensors del concert, Convergència i Esquerra, van quedar en minoria. Els altres no el volien alguns per raons ideològiques i altres perquè els semblava que el primer que hagués de fer una autonomia fos recaptar impostos no era popular, a part dels dubtes de si sortiria a compte. El cas és que, oficialment, Catalunya no va demanar el concert.

Això és aigua passada, sobre la qual Jordi Pujol ha volgut que quedés clar quina era la seva posició, la de Convergència, semblant a la de demanar-ho testimonialment, perquè estava advertit per l’Estat que Catalunya, degut al seu pes econòmic (i a la falta de tradició, que sí que tenien els bascos), no tindria mai el concert.

Més enllà d’això, jo em quedo amb aquesta idea que Jordi Pujol va explicar al final de la seva intervenció: «S’ha anat insistint en la idea que no el volíem [el concert econòmic]. I tingueu present que Espanya està sempre molt més oberta a una reivindicació basca que a una de catalana».

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: