Agradable encontre de família, que s’ha allargat fins a entrada de fosc. Taula, conversa, il-lusions, neguits. La paraula la reina de l’encontre, debat i esperances, en presència de dues generacions. Tenen clar què i, com ho volen.
Llàstima que es fa fosc massa aviat i no és agradable fer ruta en la fosca. Dia estrany, de pluja, de sol, d’humitat. La pluja no és la meva preferida. Hauria de ploure de nit, mentre dormim. Sé que demano massa. Sabeu però? Demanar és cortesia dèiem abans. Ara, però, els nostres joves no entenen la frase.
Seguim confiant tenir el peu al coll de la pandèmia, que el fred se l’endurà lluny i la perdrem de vista.
Els que l’hem esquivat estem joiosos de l’heroïcitat. Confiem es mantingui lluny nostre, on no tingui qui mossegar ni maltractar. El nostre camí el volem lliure, com diu la cançó net i clar sense ensurts ni dols.
blog de Montserrat Ponsa 