Tots sabem de bell antubi que la vida és un tango, passos endavant, altres enrera i, si et descuides, et claves de nassos i pots prendre mal si no tens clar el pas i el ritme a seguir.
Ho comentàvem aquesta tarda amb un bon amic amb el qual hem compartit llarga tertúlia de vida, interessant, planera. Esperançats en un millor futur, la família, l’amistat, que celebrem amb orgull.
El pitjor mal que es pot patir en aquest nostre món globalitzat és la indiferència, l’oblit. Hem de viure amatents per la salut dels nostres sense la qual, res és possible.
I, en aquests moments, la malastruga de la pandèmia que ens manté arraulits, amb pors i temences. Que marxi lluny, desparegui de la terra i ens deixi viure feliços prop dels que estimem. Son reptes que ens afecten a tos, petits i grans de manera especial ara que s’acosten dies especials de familia que tots enyorem.
blog de Montserrat Ponsa 