Mai no he suportat el fred, serà perquè al meu poble, quan era petita, en feia molt -les calefaccions no existien- i encara el sento al moll dels ossos. Estufes de carbó, de llenya, de serradures i llar de foc, aquells que tenien la casa gran o a pobles de pagés, on eren l`’única fòrmula per evitar el temps gèlid que arribava, acompanyades de bosses d’aigua calenta per anar a dormir. Bosses que, a vegades, es destapaven i enlloc d’escalfar deixaven el llit com si algú s’hi hagués pixat. Casa nostra, l’hostal del poble, era una casa molt gran, sostres alts, moltes estances, fredes a quina més. Mai més no m’he tornat a tapar el nas amb els llençols des d’aleshores. Dormíem en un llit de matrimoni amb la meva germana Ma Rosa. Ningú podía endevinar qui hi havia dins aquell llit, tant embolicades estàvem. A la mateixa cambra hi dormía la iaia Margarida en un llit petit, calaixera, i un requartet per guardar la roba i un balcó que donava a la façana. El fred, però, que no s’interposava per sortir al carrer quan nevava -i ho feia sovint- a fer guerres de neu amb els amics. Tornàvem xops a casa on ens esperava una reprimenda. Però l’endemà ho trornàvem a fer.
Trobo encertada aquella dita: a l’estiu tota cuca viu…Imagineu com ho suporten els que no tenen sostre? Fa esborronar. Malauradament n’hi ha més dels que ens pensem. Si ho tingués fàcil, aniria a hivernar a un país càlid, on ara és estiu. No em ve de gust sortir de casa en dies com avui, dimecres, ambient trist, humid, plovisqueja, sense sol, sense a penes claror. M’angoixa recordar aquells que viuen al ras o aquells que sols, a casa, grans, sense companyia, han de neguitejar pel fred, per la manca de llum, amb poca escalfor i, sobre tot, poc caliu humà… No els oblidem, intentem ajudar-los. Potser una trucada a la porta, no tothom disposa de telèfon.
I avui a la Cuina de resistència Arrós a la cubana a la meva manera.
INGREDIENTS 2 grapats d’arrós, un ou ferrat i un plàtan fregit per persona, salsa de tomàquet feta a casa i garum.
No explico com s’ha de bullir l’arrós, tothom ho sap, jo hi poso mitja ceba sencera que trec un cop bullit 18 minuts. Amb el mateix oli de l’ou ferrat per persona, fregirem els plàtans. Prepararem una salsa de tomàquet amb l’altra mitja ceba i la deixarem confitar amb oli, sal isucre al menys 45 minuts a foc suau. Jo la xafo amb la batedora. Servirem l’arrós escorregut, col-locarem el plàtan a un costat i l’ou a l’altre. Deixarem que cadascú s’hi posi la salsa de tomàquet i el garum. És una recepta que ja ha estat publicada i al meu Llibre Una dèria pels fogons. La cuina del dia dia a l’abast
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.