El 30 de novembre de 1895, Àngel Guimerà, flamant president de l’Ateneu Barcelonès, pronuncia el discurs inaugural “La Llengua catalana”. Per primera vegada, un discurs inaugural es feia en català, fet que, fins i tot, provocà que una bona part dels assistents toqués el dos. Amb tot, assentà l’ús del català i la presidència d’en Guimerà suposà la catalanització definitiva de la institució, que esdevindrà influent del catalanisme polític. Vuit anys després, l’Ateneu es comprometrà amb la creació dels Estudis Universitaris Catalans, desafiant el Ministerio de Educación.
«En totes las branques del saber la llengua catalana escalà las majors altures á que podia aspirar l’home donats los coneixements d’aquella època. Ella conseguí aleshores la major galanura y perfecció en la forma y, venerada de senyors y de vassalls, semblava que no havia de venir may més cap altra llengua á treure-la de casa seva; que en llengua catalana es rebien y es tornaven les ambaixades dels soberans entre la nostra nació y las més llunyanes del món conegut aleshores; y en llengua catalana parlava en nom de Déu en las iglesies; y en llengua catalana els jurisconsults discutien; y en llengua catalana els comtes-reys parlaven en las Corts de tota la Corona Aragonesa; y en llengua catalana es donaven lleys á les nacions y lleys á las ones; y en la nostra llengua escrigueren, per orgull dels presents y dels que vingan de bona sava á Catalunya, aquells prosistes y poetes…»
«En català, senyors, se parlava en las nostres antigues universitats, y la ensenyança en sortia afavorida; y també allavors, encara que en major número que al present, acudien á las nostres aules deixebles vinguts de fora de Catalunya; que en aquell temps se mirava al bé dels més, y els menos ja s’hi acomodaven. Y fixant-nos en los Tribunals de Justícia del nostre país,¡quants perjudicis no’s deuen ocasionar de que’ls funcionaris que exerceixen a Catalunya no entenguin lo català! Ja que’l bon sentit obliga al Govern á exigir que’l notari, pera ser-ho a Catalunya, demostri que entén la llengua catalana, ¿per què no s’hà de manar igual coneixement á tothom que desempenyi càrrech en los Tribunals de Justícia, en cas de que no sigui fill de Catalunya?…»
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.