La llei de l’embut. Normes, obligacions, que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, però no pas a ells mateixos. Així figura aquesta paraula en el diccionari català. Vigent sempre.
Qui mana a Can Ribot l’amo o el porc? Altra que també em feia pensar quan era petita i la sentia. No està gaire allunyada de l’anterior.
Tal faràs tal trobaràs… No és gaire freqüent per molt que t’hi esforcis. Hi ha dificultats per a fer-la efectiva
Segueixen vigents. Els damnats son sempre els mateixos, els pobres. De què ha servit la dita civilització?
blog de Montserrat Ponsa 