Diu el refrany: porta la vella al clot i a la jove si pot. No el suporto. Pots lliurar te del fred amb abric i bufanda però el vent, tot ho pot. Avui diumenge 5 de desembre 2021 és memorable. El matí han començat. Al santuari de Puiggraciós feien feredat. Ara, mitja tarda, segueixent imperturbables.
Dia fred, com correspon a les dates que vivim però ha vingut sobtadament, com un lladre. Temps que no convida a passejar, ni a romandre al carrer… M’han vingut al cap les ventoleres que patíem quan anàvem a l’estiu a l’escal amb els fills a passar l’estiu. Ni els pescadors sortien a pescar, el risc d’emportar-se el què troba, la tramuntana no era del meu agrat. Entenc que la necessitin els que han nascut allà i la senten seva. Soc fan de la calma, del sol de dia, de les estrelles les nits. Ara, tot està tergivestrat, res te constància. o intento mantenir-la però, costa. Tot és massa canviant.
blog de Montserrat Ponsa 