Si la Covid 19 persisteix, ens convertirem amb mers autòmates. Poca previsió de encontres, únicament amb els més propers, mascaretes que personalment m’ofeguen -encara no m’hi he acostumat-. Hivern fred, ventós, la foscor ens envaeig molt aviat, tot allò que no ma’agrada. Em demano: ens reconeixerem quan ens retrobarem?
Les rutines maten, no penses igual quan ets lliure per sortir on i amb qui tinguis ganes, que romandre enclaustrats de manera especial els més grans. La pandèmia ha vingut per emportar.se els més dèbils i vells. És una estrafolària guerra per la que no tenim armes per defensar-nos, sempre a traició.
La vida és envejosa, no suporta la felicitat de ningú. Enguany hem de fer salts al buit per a seguir dempeus, prop dels que estimem i volem tenir prop nostre.
Com fer ho entendre als petits i respondre als seus per qué? Confiem que l’any que s’atansa acabarà amb tants improperis, que la salut estará a l’ordre del dia per a petits i grans. Confio i desitjo que els Mags ens portin de nou l’alegria de viure sans i estalvis sense ensurts. AMÉN! Els enviaré una Carta!
L
blog de Montserrat Ponsa 