Aquesta és per a mi, la pitjor época de l’any, dels més dies curts, poc sol, fosca, fred…O surts el matí a caminar o la tarda s’acaba aviat. Temps per a pensar, recordar, temps viscuts de tota mena, de viatges que enyoro. Tinc l’esperança de que aquest any, que està a punt de trucar a la porta, portarà la normalitat.
Avui llarga trobada amb cosins que estimo. Ens hem posat al dia les nostres famílies de quan compartiem festes i excursions, les bestieses que fèiem quan érem petits a casa seva o a casa meva al meu poble en va nèixer el seu pare. Trobades sovintejades de manera especial en festes senyalades. No era fàcil el desplaçament en aquells temps de post guerra. Podía durar un dia!
blog de Montserrat Ponsa 