Vetlla de Nadal, i, sortosament, a alguns llocs com al Santuari de Puiggraciós celebren la Missa del gall a les 19’30h. Abans era de mitjanit i es feia dificil arribar.hi. Ara ens ho han posat més fàcil, podem sopar quan acabi la cerimònia.
A casa nostra, solem sopar sempre, des que els fills eren petits, xocolata desfeta amb nata, torrades i coca. Quants records em venen al cap. Dies entranyables amb aquell el tió -sempre el mateix- que havien alimentat des de principis de desembre ben abrigadet, enraonant li cada vespre, abans d’anar a dormir.
Tió que cagava lo imprescindible per les Festes de Nadal, neules i torrons, cava, xocolates de tota mena, alguna llibreta i contes i, al final, solia deixar algún dineret per repartir entre els que l’havien surrat. Vist ara, sembla inversemblant. Santa ignocència que ho acaparava tot. Els que ho hem viscut, ens falta aquella serenor i il-lusió de tothom, petits i grans.
Que cantàvem mentre l’estocinavem?
Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
n’hi darem un tall!
blog de Montserrat Ponsa 