Semblava que el tindríem trist però el sol i la seva escalforeta ens acompanya. Des del Santuari de Puiggració hi havia unes vistes a la plana dignes d’esment. Núvols de diferents mides i colors, del gris més trist al rogenc, dificil de decidir per quins optàvem, sol calid que escalfa encara ara, migdia. La veritat és que no sembla Nadal, únicament per les temperaturess que de nit sí que baixen però pugen esbogerrades quan surt l’astre rei, el meu enamorat. No entenc com poden viure aquells que gairebé no el veuen mai.
M’he posat abric però no calia. Em costa posar-me’n però l’he volgut estrenar atenen aquella frase que dèim quan érem petites: per Nadal qui res estrena res no val. Avui ho recolzo.
L’escudella de galets i la carn d’olla esperen ja als fogons. No m’entusiasma però n’hi ha que només en mengen -de la de debó- a casa les iaies una vegada l’any. Avui toca…
blog de Montserrat Ponsa 