Aquests dies, solen ser de grans records per a tothom. De quan érem petits, il-lusionats amb aquestes diades que compartíem amb pares-germans-avis-tiets-cosins. De quan vam créixer i no volíem creure’ns allò que passava prop de casa, fos bo, fos dolent. Guardo records de postguerra, d’exil.liats que vivien amb nosaltres a l’Hostal de El Pont de Vilomara, lluny dels seus.
De pares, parents i amics que en reuníem en dates senyalades com aquestes: de Nadal-Cap d’any i Reis. De les cartes als Mags d’Orient que ens ajudaven a fer els més grans, quan encara no érem capaços de fer-ho nosaltres, la quitxalla. Dies que, alguns envejosos, més grans, ens volien robar aquell secret: assegurant que no era veritat.
Del raïm de la vinya que guardàvem al celler, molt fresc, que de manera excepcional compraven moltes famílies per aquella nit senyalada, la de canviar d’any. Calien dotze grans per persona per a prendre a les 12 de la nit quan toquèssin les campanades, a l’hora d’entrar al nou any al que tots li demanàvem i, seguim reclamant sigui generós i benigne per a nosaltres i pel món, en general.
Recordem els Nadals amb pares-avis-tiets i cosins a l’hostal de El Pont de Vilomara que regentava la iaia Margarida. Ens les empescàvem totes per no anar a dormir. Quan els grans se n’hi anaven, ens trobàbem a la part baixa de l’hostal i organitàvem jocs sovint malifetes amb germans i cosins prop d’aquell foc a terra que mai s’apagava de l’Hostal, la que fou casa meva fins que vaig tenir 7 anys que em van portar a viure a Granollers a casa d’uns oncles. Em va costar acceptar.
La vida però, sap els per què… i sovint, dona tombs. Si no hagués anat a Granollers no hauria conegut a l’amor de la meva vida amb qui em vaig casar, l’Oriol, pare dels nostres nou fills, persona d’excel-lència amb uns pares i una germana que es van convertir en la meva nova familia, senzilla i valuosa com la que havia deixat enrera. Malauradament el vaig perdre massa aviat. Sé que ens retrobarem!
I Avui a la cuina de Resitència Torradetes de Santa Teresa, menja de pobre, que la iaia Margarida ens les feia per aprofitar el pa sec i, nosaltres, ho trobàbem d’excelència. Segons on, en diuen torrada francesa
Ingedients. Pa sec tallat a llesques mitjanes que sucarem amb una preparació de llet, vi, una mica d’almibar i arrebossarem amb ou batut i fregirem en una paella amb oli d’oliva- Cal escórrer molt be el pa. Si afegeix mel i sucre i s’empolsina amb canyella en el moment de portar a taula,
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.