Confiem que el 2021 quan se’n vagi, a mitja nit, s’emporti lluny la maleïda Covid que ens té esfereïts, de manera especial als més grans. No poder compartir temps amb amics i parents és un sacrifici al qual volem posar fi. És un dels pitjors anys, pel que fa a mals records . Consti he viscut temps precaris de post guerra però, era més jove i no em repercutien tant.
Volem ser lliures, poder caminar i passejar amb amics, compartir taula amb qui ens vingui de gust, acabar amb les mascaretes que, al menys a mi m’ofeguen… Enyorem amics i parents molts dels quals no hem vist temps ha… Potser ni ens reconeixerem. Pel que ens hi va a tots, seguirem éssent prudents, no farem disbauxes, però SÍ ens abraçarem.
Desitjo que l’any que està a punt d’arribar, vingui carregat de bons propòsits i molta alegria d’aquella que s’encomana, a manera de pandèmia
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.