No m’agrada que a les 18h i pocs minuts sigui ja negre nit. Massa temps castigats a no fer allò què ens agradaria: trobar-nos amb familiars i amics però, heus aquí que en aquesta época de l’any la fosca, envejosa de les nostres il-lusions, les frena fent se fosc massa aviat. Per a mi podria desaparèixer la nit i que, cadascú, se n’anés a joc, quan el cor i el cós li ho demanessin.
La llum i la claror tot ho poden, res a les fosques. Vet aquí que les nostres iaies deien a les nits els gats son pardos… Quan era petita i sentía aquesta frase m’ intrigava.
Volien advertir la facilitat que tenen els impostors per enganyar als senzills de bona fe, que cauen a les seves mans. Sol ser de nit, rera unes copes: paraules i promeses d’aquelles persones que potser acaben de coneixer i, els saben entabanar, potser diners, potser un negoci, potser un càrrec..Els taurs saben escollir la seva presa i, no gosen fer-ho a la llum del dia…
Feu memòria, tots hi hem caigut en alguna ocasió…
blog de Montserrat Ponsa 