És, com tot, una rutina: que tinguem bon any... frase feta com tantes: bon dia, bona tarda, bona nit…. En canvi, no és tant freqüent demanar has tingut bon dia, han tingut bona nit…?
Necessitem que el temps ens sigui propici, sense malures, que s’acabi la maleïda pandèmia que ens ha convertit en esclaus de la por, uns per ser vells, altres delicats de salut, d’altres per por de no poder fer allò que els rota en tot moment, no importa el resultat.
Com sempre hauria de dominar el bé comú, no n’hi ha prou de pensar només amb tu, no caure en la temptació de fer allò que no toca. Depén de tots que la Covid acabi les seves malifetes i se’n vagi al fons del mar i no torni.
Hem posat molta confiança en aquest any com el de l’inici d’una nova era la post Cóvid 19, perversa, que s’ha endut parents i coneguts. Ho demanarem als Mags com a regal preferent!
blog de Montserrat Ponsa 