Farts de romandre confinats, de no poder moure’t al teu albur. D’anar a passejar i fer les meves rutes especials cada dia, ara molt controlades. La por ens ofega, jo diria més que la pròpia mascareta a la que encara avui, passats molts mesos, no m’he adaptat.
Visc en un poble on camino més d’una hora i no solo trobar ningú però, la maleïda por, que s’han preocupat d’inocular-nos, fa mal, de manera especial als que, obedients, creiem les recomanacions. Quan toqui la Simfonia final no ens ho creure’m.
Som persistents amb la higiene quan entrem a casa del carrer, ens netejem les sabates per si han recollit quelcom que pot danyar. Malgrat intento fer vida normal em costa. No visc sola i no m’agradaria que, per culpa meva algú es contaminés.
Vam passar el dia de Reis Mags sense pena ni glòria. Per a mi és un dia esperat tot l’any.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.