Viure de records!

Costa acceptar, de manera especial als més grans, que hem de fer molta bondat si no volem posar nos en risc d’atrapar la maleïda Covid-19, que està fent molts estralls. Sembla que els vacunats ho passen més suau o no ho agafen. Confíem!

Estar apartats de parents i amics costa. Poder-los sentir només pel telèfon, és dur. Quina sort tenim, però, d’aquesta excepció. Ens coneixerem quan ens retrobem? Dos anys son molts anys pels que tenim certes edats. Costarà recuperar la vida d’abans de la pandèmia, quan entràvem i sortíem sense horaris establerts.

Trobo a faltar anar al Teatre de Ponent, al cine, a passejar per Granollers, ciutat que estimo, on vaig passar els millors anys de la meva vida quan gairebé res era possible, amb fills petits i una gran marit. Son records que ara, ajuden a viure

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: