Ens queda el dret a confiar…

Recordo temps de malestruguesa, de por i temors. Soc filla de la guerra -1937- i guardo memòria d’aquells temps en els quals no disposàvem de res però els infants, si més no, erem feliços. Avui no! Sospiren per tot el què veuen o tenen els seus amics i, els pares i avis cauen a la temptació de proporcionar-els-hi tot. Arriba un moment en què la felicitat es compra amb diners, però no hauríem d’oblidar que hi ha moltes persones que no tenen ni per menjar, i només hi faltava la maleïda pandèmia per fer- nos-ho més difícil tot plegat.

Les feines s’escurcen, falta treball i el que hi ha, no és ben pagat. Em consta del cert, ja que la nostra és una llarga família. A més, s’hi suma el fred aquests mesos, al qual molts massa, no tindràn com fer-li front. No és moment de mal gastaments de cap mena. Ningú no sap el temps que durarà ni si les empreses podràn recuperar el què oferien de feina a fàbriques i tallers on treballava molta gent.

Recordo les indústries que hi havia a Granollers, anys ha desparegudes, fàctories de filats i teixits que ocupaben amb feina molta gent, de manera especial dones. Els homes feien feines a tallers de tota mena i ningú se n’avergonyia de dir que traballava a la fàbrica.

Tot és tant diferent ara que costa d’assumir la pobresa actual i malgrat massa, no es vulgui reconèixer. Ni els més humils. Escoles públiques sense vestimentes especials, mestres que sabíen el què fèien, i ho feien be. Recordo de manera especial, l’Escola Montessori, la de la senyoreta Brau, on fèien classes els pocs mestres els mestres que hi havía i que tenien al seu càrrec molts infants. Com celebraven les festes! De els infants aprenien el per què de moltes coses que, avui, farien riure. Somniadors incansables, els mestres els incitaven a conèixer una mica de tot, apart d’escriure i llegir.

Avui tot és diferent, no puc imaginar com s’ho maneguen els que tenen més d’un fill.

Sort amics! Confíem s’acabi aviat aquest malson que ens manté fora de joc i recuperem la vida senzilla sense massa pretensions.

Avui a la cuina de resitsència Sopa de galets amb mandonguilles.

Avui una recepta de Catalunya: Sopa de galets amb mandonguilles

INGREDIENTS Caldo de pollastre -amb un tros de pollastre i verdures, galets, i carn picada per les mandonguilles.

Fer un caldo de pollastre i verdures -no explico tothom te el seu-. Preparar les mandonguilles enfarinades i fregides i les afegirem al caldo juntament amb els galets, quan falti mitja hora de coció

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: