No sé si soc jo el problema però, cada dia que passa descobreixo que em queda molt a veure…El que no no se n’adona, és que no existeix. Vivim moments dificultosos per a tothom, la vida i les maneres de viure-la ha fet un gir de molts graus i, no pas a be.
Durant molts anys hem abusat de la Naturalesa sense pensar que, si no frenem, se n’anirà tot en orris. De la candidesa d’uns pocs i la preponderància de massa que s’han aprofitat, com sempre, d’allò que ens pertany a tots.
Tot costa més que fa uns anys, mentre que, les possibilitats d’una gran majoría han minvat, han perdut poder adqusisitiu i, si no calcules, arribaran temps dificils per a nosaltres, el poble senzill. Caldrà com en temps no llunyans, un hortet on cultivar l’imprescindible.
S’han acabat les disbauxes, els abusos en la quotidianitat. Caldrà renovar noves maners de compartir el temps, a compartir amb parents i amics les nostres il-lisuions i esperances. Confiem!
blog de Montserrat Ponsa 