Sovint penso que és la única esperança que tenim a l’abast per salvar el món: intentar que altres, molts, ens segueixin. Només junts, podem modificar la direcció i dir No al conformisme i rutines, que poden deixar-nos sota zero, manipulant la nostra voluntat i, convertir-nos en massa.
La Dignitat mai pot ser tractada com a mitjà no importa edat, salut, ni gènere. Cal que cadascú conegui el seu valor i, no oblidem mai la Declaració Universal dels Drets de l’home que va fer la UNESCO l’any 1948 quan va dir que tots els homes, membres de la familia humana, tenen una dignitat inherent, i, son iguals en dignitat i drets
blog de Montserrat Ponsa 