La climatología està amb nosaltres, la gent que li agrada el carrer. Quan les temperatures son suaus, ho agraïm. Podem sortir a caminar sense temor d’encostipar-nos. Una tonteria que deixa baldat, al menys a mi. El sol ha estat sempre el meu aliat, la lluna, la meva enamorada.
És quan penso com poden resistir les inclemències meteorològiques els que no tenen gairebé llum o, els que la gaudeixen dia i nit. Ni una cosa ni l’altra. Estem al punt idoni on viure sense massa trasbalsos. Confiem que aquest hivern sigui benigne, mentre enyorem la primavera.
Ve de gust caminar a primera hora de la tarda, mentre païm el dinar. Rutes marcades on sovint no trobes ningú malgrat siguin properes al poble. Segur que tenim temps diferents però, a vegades, ens agradaria fer alló que vulgarment en diuen fer petar la xerrada.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.