És el moment de demostrar qui som, què volem, per on NO passarem mai!
Els joves ho tenen més fàcil mentre que nosltres, els més grans, ens urgeix trobar-nos amb parents i amics, compartir com sempre els nostres pensaments, les nostres esperances. Ara, ho tenim vetat. No vol dir que tothom faci la bondat necessària pero, intentem no posar-nos en risc ni fer aquelles coses que el poden implicar.
Costa romandre aïllats, no trobar-nos amb els que estimem, en un intent de no vulnerar la salut de ningú. Pots anar a passejar on no trobaràs ningú però, és complicat fer-ho per ciutats grans on els carrers i places segueixen curulls de gent amb ganes d’abraçar-se. Penso que s’hi han sumat els que mai, abans, eren addictes a les abraçades.
Ni que sigui via telemàtica estiguem al corrent de com estàn, saber si necessiten ajut. Enyorem cares i veus, petons i mirades. Sempre ho he tingut en compte però ara, gener 2022 em fallen. Confiem que s’acabi aquest malson i puguem retrobar-nos sans i estalvis per a festejar la vida que, es diria que, envejosa, sovint ens vol fer fora.
NO ho permetrem! Lluitarem contra la Covid i les seves males intencions! Guanyarem la vida si no perdem l’esperança.
blog de Montserrat Ponsa 