La família et ve donada, els amics els esculls tu. Tinc la sort de gaudir d’uns i altres, ara però, amb la pandèmia, menys del què voldria. Malgrat tot ens sabem i estem connectats. La solitut ofega tant o més que l’aigua si hi caus. És important gaudir de bons amics. Els tinc i els sento propers a tothora.
Llàstima que fosquegi tant aviat. M’agrada la llum, el sol. També la lluna però però necessito la claror des de sempre. Com canta Raimon: La nit és llarga, la nit... malauradament estem limitats de trobades i, al menys jo, neguitejo per retrobar parents i amics.
Imagineu que no tinguèssim telèfon? Telefònica es forrarà més que mai amb la maleïda pandèmia que ens té enclaustrats a casa i, el telèfon és l’eina única-imprescindible de la que gaudim.
I si abaixessin les tarifes? Fem un clam tots plegats?
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.