Ganes de recuperar la llum. Mai m`ha agradat la fosca. És addient aquella dita: «a l’estiu tota cuca viu«. Quan fosqueja aviat no ve de gust sortir, si no és una emergència. M’agrada la llum, la claror, passejar com sempre abans no arribi la vesprada.
Ja de petita, recordo que m’esperverava quan es feia fosc. Post guerra, a moltes cases no tenien llum. Les de carburo que feien molta pudor i les d’oli que duraven poc. Sort de les llars de foc, únic suport al fred i que il-luminava les llars de moltes cases, també casa meva l’hostal del poble, envoltada d’unes banques de fusta especials on s-hi podia arrepenjar l’esquena, estirar-s’hi i, quedar t’hi adormit, cosa que la nostra iaia no permetia. Era sempre la darrera de ficar-se al llit.
Quantes modificacions hem viscut. Algunes-moltes, no són del meu agrat.
blog de Montserrat Ponsa 