Tot necessita paperassa. Res és fàcil. Ens hem complicat la vida, no és estrany que la pandèmia faci mal, tothom va estressat i, em demano per què? La vida hauria de ser senzilla, si no ens la volguéssim complicar, sense disbauxes. Mai les he fet ni, he permès que, a casa meva, amb una llarga família, ningú les fes al menys quan estàvem junts a casa. Consti que MAI en vaig tenir recança.
Fastigueja que necessitis permisos i pagaments per coses, que haurien d’estar a l’abast de tothom -tenint en compte els impostos que paguem-. Sovint hem de deixar quelcom que ens agradaria poder fer… No em queixo, d’altres estan pitjor.
Viure endreçat és, cada vegada més complicat. Només ens hi faltava la pandèmia per acabar-ho d’adobar. Tenim ganes de recuperar la vida senzilla prop de parents i amics, ara complicada. Sort que tots tenim alguna dèria que intentem dur a la pràctica: sense papers ni permisos…
blog de Montserrat Ponsa 