Ve a tomb aquell refrany que diu: quan un home està de pega hasta amb els c…… ensopega. L’he tingut fora de joc un parell de dies. Sort de l’ajut d’un fill que me l’ha recuperat.
Sumits encara a la pandèmia ens hem d’espavilar per a recuperar hàbits de vida: passejar encara que no trobis ningú, caminar com cada dia matí i tarda, no sumir-se a un total aïllament. Més quan tenim dies extres, inusuals del mes de febrer. Sol que acarona i escalfa, sense pagar, al teu abast.
Però, sabeu? No trobes ningú en el camí, no importa l’hora. Massa enganxats a la TV, aquesta màquina tonta que tant be podría fer però, està al servei dels que manen i tenen poder per a crear addició. –A fer de món – frase que repetía sovint la meva iaia Margarida- que ho aconsegueixen.
blog de Montserrat Ponsa 