Tenim l’esperança de saber que, el què fem amb el cor està ben fet. Més en moments difícils com els que estem vivint. Estem farts d’esperar, de confiar i, sovint ens demanem, amb qui podem comptar?
Sempre he escoltat el dictat del meu cor, no sol equivocar se massa. Els anys ens donen aixó, confiança amb nosaltres mateixos, farts de que ens acostumin a tractar com a vells que no entenen res. Doncs sí, sabem encara de què parlem, què volem i, de manera especial, tenim clar per on NO passarem.
Sense picabaralles dient les coses com son, no com ens o els agradaria que fossin, acceptant però la voluntat general. Sovint, costa! Som com la mosca cojonera que diuen a Castella
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.