Avui dimecres 16 d’abril de 2022, dia especial. Hem conviscut i dinat amb família, després de temps ha no fer-ho per culpa de la maleïda pandèmia. Ho trobava a faltar… No és el mateix escoltar les seves veus per telèfon que, poder-los abraçar, compartir taula i llarga tertúlia amb els que estimes i que la Covid-19, envejosa, ens n’ha mantingut aïllats.
Uns i altres per culpa de l’edat, es tracta de fills-avis-nets. Com hem crescut tots! Es pot senyalar la trobada per dinar com una festa, al menys per a mi, rera llarg i sostingut confinament. Confiem doncs recuperar ben aviat l’enyorada normalitat per tal que els encontres puguin repetir-se amb la freqüència d’abans d’aquesta malastruga que costa foragitar.
Gràcies a tots, us estimo. Necessito sentir-vos a prop. Data per recordar.
blog de Montserrat Ponsa 