Ahir, 16 de febrer, va fer onze anys que Santi Santamaria, el gran cuiner de sant Celoni, entranyable amic de vida ens va deixar. Va morir a Singapur, on feia un esdeveniment.
Guardo records imborrables de vida, de veure’l crèixer i arribar a el cim més alt de la gastronomia catalana i del món, sense soroll, sense respondre a les ignominies dels que, envejosos, no li perdonaven el seu bon fer i aptituts.
Amb el meu espós Oriol i ell, vam fer passejades per conèixer les diferents taules del moment, quan res era fàcil i començaven a sorgir algunes especials com la que ell va aconseguir, a Sant Celoni, a partir de la cuina dels seus pares, dotats de coneixements culinaris de veritat, que vam tenir la sort de compartir.
Santi, ningú com tu! Cuina, tertúlies, cates, viatges, encontres amb persones que, com nosaltres senzilles i amants de la vida amb ganes de descobertes.
La teva mort prematura i lluny de casa ens va pertorbar, no te la mereixies encara. Tenies molt a fer, a dir, àdhuc als que no et volien. Tenien massa a aprendre, massa insolència i supèrbia. Cap com tu!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.