Doncs sí, com ens ho manegueríem si deixèssim de comunicar-nos? Els moments que vivim ho demostren, gaudim quan ens podem trobar amb familia o amics al voltant d’una taula parlant de les nostres vides, de les nostres il-lusions, de com ens agradaría el futur de moment gris, -avui de debó- que ens espera sense veure encara la llum desitjada.
Sort de la paraula la única ferma que ens acompanya sigui via telefònica, sigui en forma de missatges. El sol avui tambè ens ha fet figa, entremaliat, jugant amb les nostres esperances de veure’l, sentir la seva escalfor, admirar la seva càlida companyia, la seva claror…
La paraula, ens queda encara ni que sigui per a comunicar-nos amb nosaltres mateixos, dir-nos que confiem pacients que la recuperarem aviat, que els amics i parents ens retrobarem i farem festa grossa…Per què no, la verbena de la paraula quan quedi restablerta. la podem nomenar i festejar.
blog de Montserrat Ponsa 