Tan sols la paraula nua
la teva,
mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna i
els sons variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi tan precís
que s’allarga
en el contingut de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
 | montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… | |
| Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… |
 | EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… |
| montserratponsa en Escola a l’aire lli… |
blog de Montserrat Ponsa 