Malgrat tot hi som…

Sembla que, alguns, massa, tenen posada la mirada sobre els grans, fem nosa, ens voldrien lluny. Em refereixo de manera especial als que s’han servit de nosaltres mentre ens han necessitat i ara, ens consideren una càrrega. Sàpiguen que seguim fent molts serveis.

De manera especial recordem parents i amics als que voldríem tenir més prop nostre, com abans, seure a taula, conversar, decidir futur possible, plegats.

Caldrà fer festa grossa quan ens deixin llibertat per trobar-nos, festejar la vida que s’ha posat dificil per a massa, no únicament per als més grans.

Només ens acompanya el temps, es diria que misericordiós, ens ofereix bonança, no necessitem calefacció. El febrer, sempre perillós, enguany està éssent bondadós i benigne.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: