Vaig caure, a un esglaó conegut, a la sortida de casa, on visc des dels anys 70. Tinc clar que no és pot córrer, quan no ets àgil com abans. L’experiència m’haurà servit per a fer el què cal, quan cal i, poc a poc. Acostumada a volar sempre per arribar a l’hora, la penitència és dura. No sé caminar com fa tothom, d’aquí que el risc és més alt, quan has passat els 80.
El càstic però per a mi és dur, sortia matí i tarda a caminar per on fós, pel bosc prop de casa, a La Garriga, a Granollers, on trobava amics per fer petar la xerrada i prendre un gelat, una cerveza o una orxarta, que, sola, no sé fer.
L’intercanvi de criteris és sempre pertinent, més ara quan tot bull , el què és i, el que no és però que intenten imbuir-nos. Sembla mentida que un aïllament de mesos et descoloqui tant d’allò que estimes i, vols recuperar i, mirar els ulls dels que tens davant mentre parles que és sempre més entenedor. Saps el què has de dir i explicar, i alló que millor reservar-se amb alguns que intentem evitar.
El que m’amoïna de la pandèmia és que no se veure el final. Penso que ha vingut per establir-se prop nostre, per quedar-se. Haurem de prendre les mesures pertinents, per no romandre aïllats de familiars, amics, i aquelles persones amb les que compartiem activitats, ara desnonades, o anar simplement a dinar o sopar, al teatre o al cine, les meves dues passions.
Paciència dèien abans les iaies i, aixó, és el que ens hem d’aplicar però, al menys a mi, se m’acaba i em venen ganes de renegar… Contra qui? Contra els que han posat en circulació maquest maleït virus que, mentre alguns en treuran els seus rèdits, d’altres hi deixen la pell i, la immensa majoria, entre els que em compto, ens han esporuguit, tant, que costarà recuperar la quotidianitat amb alegria prop dels que estimem.
I avui a la cuina de resistència un soparet ràpid i variat. Crema de carbassons i porros, truita amb carxofes i ceba confitada, tomàquet amanit i poma bullida.
No crec necessari repetir com fer aquestes preparacions, de tots conegudes. És interessant aquesta menja per que costa poc de fer, és econòmica -ara que hem de mirar prim-, amb ingredients del moment que tenim en reserva i molt agradable al paladar.
blog de Montserrat Ponsa 