Res com els amics, els que sents propers, que et miren el ulls que no tenen por de comentar què els hi plau o si quelcom no els agrada, que no diuen sempre amén… Son els que encomanen energía i força quan més les necessites. Dissabte vetllada agradable amb amics, al voltant de la taula, sense embuts, en la que el temps, és l’únic enemic, la feina obliga. Gràcies, us ho estimo!
blog de Montserrat Ponsa
Inicio con la Marcha Mundial por la Paz y la no violencia
FUNDACION CULTURA DE PAZ
Comentaris recents
Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… montserratponsa en María Guerra. Vocación de… La Zebra en María Guerra. Vocación de… Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen…
blog de Montserrat Ponsa 