

Hola! S’acosta el cap de setmana i, ara, ens fa més il·lusió que mai! Estem a punt de donar el tret de sortida al 12è Festival del Circ Cric Montseny. Aquest diumenge, el 3 d’abril, ho celebrarem al Circ Cric amb el Pony Pisador… i us presentarem, per fi, el projecte de  La Natura ens Parla.  Vindràs a celebrar-ho amb nosaltres?  🎟COMPRA AQUÍ LES TEVES ENTRADES 🌿 Després de gaudir del súper concert, a les 17h us convidem a viure una experiència única gaudint de la natura que envolta el Circ Cric.  Com? 🏞 Inaugurarem La Ribera d’en Martí, un espai verd i inspirador on podreu gaudir d’una passejada autoguiada.  A través d’un joc de pistes podreu descobrir l’entorn amb la presència d’en Martí Boada i en Tortell Poltrona.  Què necessitareu? 📱 Un telèfon mòbil amb connexió a internet.🎧 Uns auriculars💧 Una mica d’aigua😃 Moltes ganes de passar-ho bé  Si encara no teniu cap res a fer el proper diumenge, ja sabeu què fer!   🌳 La primavera entra ben verda i colorida i el Circ s’ha vestit amb les millors gales per quan el vingueu a veure!  ☺️ Tan sols us podem convidar a que vingueu a visitar-nos aquesta primavera al Circ Cric. I si us esteu plantejant de venir aquest diumenge… hi ha un sorteig en marxa al nostre Instagram!   PARTICIPA-HI     🎟 I si ets impacient i no et vols quedar sense la teva entrada, la pots comprar aquí. En queden menys de 100!Us esperem el 3 d’abril amb el Pony Pisador i La Natura ens Parla! Salut, circ, alegria i, sobretot, bon humor!Bon Festival del Circ Cric al Montseny 2022!   COMPRA LES TEVES ENTRADES    Si voleu estar ben atents a la nostra activitat, concursos i curiositats, seguiu-nos a les nostres xarxes!      Per veure la previsió en temps real podeu consultar la nostra estació meteorològica aquí sempre que vulgueu. També la trobareu al la nostra web.

Fruites Masó explica els beneficis d’aquesta fruita cítrica i típica de tardor, deliciosa i refrescant que conté una barreja de nutrients entre flavonoides, vitamina A i C, àcid fòlic i potassi. Els seus components són saludables, per això et diem quins són els beneficis de menjar mandarines.

Científics de la Universitat de Western Ontario en Canadà, afirmen que la nobiletina, que es troba en altes concentracions en mandarina, prevé de l’obesitat i ofereix protecció contra la diabetis tipus 2 i aterosclerosi “.

Gaudeix dels seus beneficis a la tardor

La mandarina és una excel·lent font de vitamina C, antioxidant que ajuda a prevenir el dany causat pels radicals lliures, d’aquesta manera proporciona protecció contra diversos tipus de càncer i infeccions. Aquests són alguns dels seus beneficis comprovats.

1. Colesterol. Les propietats per reduir el colesterol de la sang es troba a la closca de mandarina. Aquí es concentra 20 vegades més la quantitat de compostos anomenats flavones polimetoxilatados que en el suc.

Es creu que aquestes substàncies ajuden a metabolitzar millor els greixos i triglicèrids dipositats en el fetge, afirma un estudi publicat a Journal of Agricultural and Food Chemistry.

Els investigadors van observar en hàmsters que en alimentar-los amb 1% dels antioxidants continguts en la pela de mandarina (flavones polimetoxilatados) es va reduir els seus nivells de colesterol de 40 a 32%.

També conté pectina, una fibra soluble que ajuda a reduir el colesterol dolent a la sang.

Per obtenir els seus beneficis, experts suggereixen preparar un te amb la closca. Deixa assecar la pell, té cura que es mantingui la part blanca. En una tassa d’aigua calenta afegeix la pell i deixa reposar per uns minuts. Beu com a aigua de temps per una setmana.

2. Aterosclerosi. Investigadors de la Universitat de Western Ontario en Canadà, confirmen que la mandarina conté nobiletina un flavonoide que es troba en altes dosis en l’escorça blanca de les mandarines i és 10 vegades més poderós que la naringenina per combatre l’aterosclerosi.

L’aterosclerosi és l’enduriment de les artèries per acumulació de greix. Provoca deteriorament progressiu, disminució del flux sanguini en l’organisme, així com coàguls i fins infart.

Amb la nobiletina es restaura la tolerància a la glucosa i la sensibilitat a la insulina en el fetge i els teixits perifèrics, prevenint l’aterosclerosi “, afirma Murray Huff director del grup d’investigació de la Universitat de Western Ontario.

3. Càncer. El consum habitual d’aquest fruit cítric ajuda a prevenir alguns tipus de càncer a causa dels efectes de l’òxid nítric.

Investigadors de la Kyoto Prefectural University of Medicine del Japó assenyalen que prendre suc ​​natural de mandarina cada dia redueix els riscos de desenvolupar càncer de fetge. “

L’estudi, que va durar un any, conclou que cap pacient amb hepatitis C que va afegir suc natural a la seva dieta diària contreure càncer, a diferència d’aquells que no van prendre aquesta beguda, van desenvolupar càncer de fetge.

4. Restrenyiment. Aquesta fruita és ideal per combatre el restrenyiment pel fet que el component que majorment es troba a la mandarina és aigua, amb el 88% per ració. A més aporta 2g de fibra dietètica, concentrada principalment en la part blanca de la polpa i l’escorça.

5. Anèmia. D’acord amb National Institutes of Health, les mandarines proporcionen la meitat dels requeriments diaris recomanats de vitamina C (32mg per cada 100 g), nutrient essencial per absorbir el ferro. Pel que recomana el seu consum quan es pateix anèmia per manca de ferro.

Recorda que el consum habitual de mandarina també té grans beneficis durant els mesos d’hivern, quan són més freqüents els refredats i grip. Així que no esperis més i comença a gaudir aquesta deliciosa fruita.

Nada de esta autosuficiencia neoliberal es soberanía alimentaria, de hecho podríamos decir que son conceptos totalmente opuestos.

En algunas declaraciones, manifestaciones y pancartas, las administraciones, patronales, sindicatos y partidos políticos de todos los colores, afirman que la salida a la actual crisis alimentaria en Europa pasa por la “soberanía alimentaria”. Según sus discursos, este paradigma equivale a alcanzar la autosuficiencia alimentaria del continente desde el más absoluto egoísmo y sin cuestionar el modelo agroganadero dominante, ni las desigualdades socioeconómicas, ni los destrozos ecológicos que genera. Nada de esta autosuficiencia neoliberal es soberanía alimentaria, de hecho podríamos decir que son conceptos totalmente opuestos.

Para entender la dimensión del concepto “soberanía alimentaria” es fundamental contextualizar su origen. Hace ahora 25 años, el huracán de la globalización ganaba intensidad impulsado por los intereses de algunos sectores dominados por empresas multinacionales de los países del norte. A partir de patrones de libre comercio, los poderes económicos urdían toda clase de mecanismos para mantener sus privilegios en el sistema alimentario, respaldados por la OMC en el ámbito internacional y por la PAC en el europeo. Ejemplos de estos mecanismos son el desmantelamiento de las protecciones o destinar grandes partidas económicas a subvencionar una agricultura y ganadería industrial diseñadas para que los potentados —llámense terratenientes, grandes corporaciones o fondos de inversión— acaparen los beneficios. Otra muestra son las subvenciones a la exportación, que han permitido que alimentos artificialmente abaratados desplazaran las producciones locales en todo el mundo, provocando hambre sobre todo en el sur global. Como respuesta a todos estos procesos que acababan con sus formas de vida, las organizaciones campesinas del mundo, reunidas bajo el paraguas de La Vía Campesina, concibieron el concepto de soberanía alimentaria.

La soberanía alimentaria rechaza frontalmente el modelo agroganadero derivado de todas esas políticas neoliberales. Por ejemplo, rechaza la ganadería industrial vinculada a dietas insostenibles y dependiente de importaciones masivas de materias primas para la alimentación animal producidas en monocultivos desforestadores, como la soja, el trigo o el maíz. Ahora, la guerra de Ucrania ha interrumpido el flujo de cereales para alimentación animal que recibía España de ese país. Con la argumentación de la urgencia de recomponer esos procesos productivos, estamos viendo que se aprueban directrices para importar o producir más cereales, pero ¿de qué manera? Con uso masivo de fitosanitarios hasta ahora no permitidos, con regadíos que agotarían nuestros ya dañados acuíferos, con maquinaria dependiente de combustibles fósiles y sin apenas mano de obra ¿Es esto soberanía alimentaria? No. 

La soberanía alimentaria, al contrario, propone reconectar el consumo alimentario con el territorio, aprovechando al máximo sus posibilidades pero teniendo en cuenta su capacidad de regeneración y sus límites. Así han alimentado históricamente a la población las comunidades campesinas, a partir de modelos agroganaderos agroecológicos. La soberanía alimentaria, en la actual situación se pregunta, ¿no es el momento de desintensificar la agricultura y la ganadería para integrarlas haciéndonos menos dependientes de las importaciones de granos? ¿No es el momento de democratizar las dietas haciéndolas menos cárnicas y por tanto más baratas en términos ecológicos además de monetarios? ¿No es el momento de una ganadería de pastoreo que en lugar de depender de fertilizantes de síntesis derivados del petróleo, es productora de abonos naturales que tanto necesitamos para devolver vida a una tierra que agoniza? 

Lo explican los manuales de historia. Cuando una civilización entra en crisis,  en colapso, como la fantasía neoliberal, capitalista, patriarcal, individualista y competitiva en la que vivimos actualmente, su única respuesta es el “sálvense quien pueda” con estrategias destructivas de tierra quemada. Y eso es justamente lo que estamos viendo con esas propuestas de “autosuficiencia”, que, como una suerte de autarquía franquista, llegan para agrandar la dictadura alimentaria. Llegan para perpetuar la dependencia de cuatro corporaciones y unas élites que seguirán haciendo negocio gracias al  empobrecimiento de cada vez más gente y a la destrucción de la naturaleza y los territorios. Eso sí, en sus etiquetas relucirá orgullosamente la “gloriosa marca España”.

L’exèrcit ucraïnès detecta un increment d’operacions militars ruses a Kíiv. Txerníhiv i Khàrkiv, ara els principals objectius, juntament amb Odessa. Fa esborronar.

Cotxes i vehicles blindats, ahir al centre de Kíiv | EFE

Ucraïna compleix un mes des de la invasió russa amb una situació desigual: una relativa normalitat en ciutats occidentals com Lviv, mentre Mariúpol, al sud-est, suporta un setge duríssim i Kíiv resisteix malgrat la proximitat de les tropes russes.

Els combats directes es concentren en la meitat est del país i en les últimes hores l’Exèrcit ucraïnès ha detectat un increment de les operacions militars russes a Kíev, Txerníhiv i Khàrkiv, ara els principals objectius, segons un portaveu militar, juntament amb l’estratègica Odessa al sud.

A la capital, l’Exèrcit ucraïnès ha augmentat la pressió al nord-est de la ciutat sobre les forces russes, que «enfronten problemes de subministrament i moral», segons el Ministeri de Defensa britànic, que creu que les tropes d’Ucraïna han reprès Makariv i Mosxun, als afores. A la costa del mar d’Azov, les tropes russes mantenen el cèrcol sobre Mariúpol, on es calcula que unes 100.000 persones romanen assetjades, tancades en refugis davant els continus bombardejos; i el seu alcalde estima les víctimes mortals en més de 3.000 civils, un desastre humanitari de proporcions desconegudes.

Encara que s’ha alentit el flux de trens que arriben a Lviv amb gent que fuig de la violència, l’estació central de la ciutat encara rep diàriament una desena de combois amb milers de persones, procedents no només de Mariúpol, sinó també de Zaporijia, Khàrkiv, Lugansk o Kíiv. Per a molts, Lviv és només una escala abans de travessar la frontera per Polònia -per on ja han sortit uns 3,5 milions d’ucraïnesos en un mes- mentre que unes 200.000 persones romanen evacuades en col·legis, poliesportius i altres edificis públics de la ciutat. Fora dels voltants de l’estació de tren -on es mantenen les carpes de nombroses ONG-, Lviv s’assembla cada vegada més a una ciutat normal, amb molt de trànsit, tots els seus establiments oberts, les cafeteries plenes i els seus ciutadans recuperant la seva vida quotidiana, amb l’amenaça de la guerra cada vegada més llunyana, sense que sonin les sirenes antiaèries.

L’alcalde de Lviv, Andrii Sadovyi, va dir ahir en roda de premsa que és important que els negocis de la ciutat estiguin oberts i l’economia funcionant per donar feina als milers d’ucraïnesos de l’est que es refugien en la capital cultural d’Ucraïna. L’Ajuntament va inaugurar aquesta mateixa setmana un centre de cerca d’ocupació per als milers de desplaçats interns i està en converses amb empreses de construcció nacionals, així com de Turquia i Alemanya, per escometre nous projectes i evitar una crisi d’habitatge a la ciutat.

Durante tres días, Casa Amèrica Catalunya fue epicentro de la poesía creada en el estado brasileño de Minas Gerais, histórica cuna de grandes autores en lengua portuguesa. El encuentro Confluencias poéticas reunió a los creadores Renato Negrão, Ricardo Aleixo, Ana Martins, Mariana de Matos, Nívea Sabino, Leo Gonçalves y Ana Elisa Ribeiro, una representación de lujo de la potente y versátil literatura mineira.

Todos ellos profundizaron en sus obras y trayectorias en sesiones conducidas por la periodista Anna Guitart, las poetas Míriam Cano y Carmen Berasategui, el poeta y editor Aníbal Cristobo, y la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.

El plato fuerte se reservó para la última jornada con un inolvidable recital poético-performático en el que además de los poetas mineiros también participaron los catalanes Víctor Sunyol, Ester Xargay y Míriam Cano.

Confluencias poéticas arrancó con una estupenda conversación de Anna Guitart con Ricardo Aleixo, uno de los más grandes poetas brasileños de la actualidad. Aleixo abundó en sus más de 30 años de carrera, una trayectoria dibujada por una mezcla de lirismo, experimentación, testimonio personal e irreverencia donde la puesta en escena de sus poemas adquiere tanta importancia como sus libros tal y como se pudo comprobar en su intervención en el recital de la última jornada del encuentro.

A continuación la poeta catalana Míriam Cano dialogó con sus homólogos de la otra orilla atlántica Ana Elisa Ribeiro y Renato Negrão. Una conversación sobre poesía de lo más interesante.

Para concluir la jornada, el poeta y crítico literario Edgardo Dobry habló con Leo Gonçalves, Mariana de Matos y Nívea Sabino sobre la representación social y literaria en la literatura brasileña contemporánea, y cómo cada uno ellos desarrolla su trabajo desde la perspectiva de la confrontación.

La poesía de Ana Martins
La segunda entrega de Confluencia poéticas se inició volcada en la deliciosa poesía de Ana Martins, quien desnudó su concepción de este arte en conversación con el también poeta y editor Aníbal Cristobo. A diferencia de muchos de sus compatriotas, próximos a la fusión de la poesía con la acción artística, Martins revindicó su interés en el objeto libro.

“Hoy los poemas circulan de muchas maneras pero el libro mantiene una gran importancia. Tiene que ver con la tensión de la materialización de las palabras en un soporte, la relación de la palabra con la página”, explicó.

Seguidamente, Ana Elisa Ribeiro y Mariana de Matos mantuvieron una instructiva conversación con la poeta y editora Carmen Berasategui sobre el absurdo y la poesía.

Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, cerró la jornada conduciendo (a causa de la ausencia de última hora, por motivos de fuerza mayor, del poeta Eduard Escoffet) un animado diálogo con Leo Gonçalves, Nívea Sabino y Renato Negrão sobre los nuevos formatos en este género literario: la poesía hablada, la poesía expandida, el cuerpo como plataforma…

Recital poético – performático
El encuentro se cerró con un tercer y definitivo día en el que los poetas mineiros, junto a sus colegas catalanes Míriam Cano, Ester Xargay y Víctor Sunyol, protagonizaron un poliédrico recital poético –performático donde cada cual pudo trasladar su poesía al público que llenaba nuestro auditorio.

La velada fue intensa. Nívea Sabino la inició callejeando entre el público con su fuerza reivindicativa, cercana al rap por momentos. Míriam Cano puso el sosiego con sus ensoñadoras creaciones en lengua catalana y Ana Martins sedujo a la entregada audiencia junto a Aníbal Cristobo, que recitaba la traducción al castellano de sus maravillosos poemas.

Tomaron el relevo Mariana de Matos, que ofreció la contundencia de sus versos con una cuidada escenografía, y Víctor Sunyol, que aportó su sensibilidad de poeta muy apegado a Catalunya y sus gentes.

Leo Gonçalves, por su parte, jugó con maestría con ritmos y onomatopeyas tropicales y una puesta en escena con guiños a la danza, movimientos sobre el escenario magníficamente ejecutados por su acompañante mientras Ana Elisa Ribeiro cautivaba con la serena pero firme profundidad de sus poemas.

La catalana Ester Xargay sorprendió con su intensidad reivindicativa ofreciendo incluso un amago de strip-tease para, al grito de «liberemos a los ojales de los botones», descubrir una prenda con los colores de la bandera de Ucrania, pieza de ropa que presidió su torrencial intervención.

Cielo y tierra
Renato Negrão, por su parte, ofició su poesía adoptando el papel de sumo sacerdote envuelto entre proyecciones celestiales mientras Ricardo Aleixo cerraba la velada con una actuación repleta de fuerza y ritmo, eventualmente acompañado en escena por dos intérpretes femeninas y envuelto en un elenco de sonidos pregrabados y de proyecciones.

Una puesta en escena milimétricamente calculada que fue coronada por el carisma de este poeta brasileño y que propició un punto y final de ensueño a un recital memorable.

Aquesta setmana l’alcade Josep Mayoral presentarà la seva renuncia en tant que batlle, rera 18 anys de dedicació a la ciutat i als seus habitants. Sense fer soroll ha sabut rodejar-se de persones vàlides que, han seguit el seu caminar fent bona feina i poc soroll.

Serà l’Alba Barnusell companya de partir PSC i de transitar per la casa gran en tant que regidora qui el sustituirà, imagino que amb el consentiment del grup. La capital del Vallès tindrà doncs una alcaldesa a partir de demà dimarts -haurà de ser ratificada demà dimarts 29 de març 2022 en un Ple extraordinari-.

Alba Barnusell és una agosarada i gran treballadora que no dubto serà digne seguidora de la feina emprada per Mayoral. Feina que ja han compartit a la casa gran i, no li és deconeguda.

Gràcies Josep Mayoral pel teu bon fer, pel bon saber estar per l’alcaldia i també per carrers i places de la ciutat escoltant les veus que et necessitaven.

Per tenir present que ser alcalde no és càrrec etern i, per la teva proposta envers l’Alba Barnusell. Jo diria que és un regal per la ciutat que coneix i estima i, estic segura que mai et farà quedar malament. Sap sempre el què i el per què fa les coses i, les fa be, a imatge i semblança teva. Gràcies per la bona feina!

NO volem cap carrer ni carreró sense sortida. Menys encara un país, el nostre Catalunya que tant estimem, en aquesta direcció. Els que hem viscut situacions complicades de guerra i post guerra, NO volem que aquelles situacions es repeteixin i malmetin els nostres esforços per arribar on som, malgrat que hi hagi molt a corregir. Ho tenen clar els que manen? Penso, seriosament, que no.

Escoltar les veus de la ciutadania de forma sovintejada, els ajudaria a discernir moltes situacions que, de nou, tenim al davant i, només plegats poden superar, sense sigles ni colors. Restem a la vostra disposició si ho considereu pertinent. NO oblideu que el poble és sobirà i ha de poder decidir què necessita, com ho vol soventar, sense enrenous ni sorolls.

Com diu el refrany enraonant la gent s’entén, NO únicament uns pocs que. al menys a mi, NO em representen!

Penso que la nostra ciutat te un deute amb ell dit senyor Llobet. Doctor en Geografia, lliure pensador cofundador de l’Agrupació excursionista de Granollers, gran mestre a l’escola que avui porta el seu nom: Escola Municipal Salvador Llobet. Va influir molt a l’educació, en tot el que abarca la paraula, dels nostres fills quan res era fàcil i els mitjans molt minços. Era un plaer escoltar-lo, no callava res del que no li agradava i, en aquells moments podia costar car, ser com era.

Persona admirable i respectada, de veu profonda, va ajudar a molts joves a graduar-se i a preparar-se per la vida quan tot estava sota control. Mai l’oblidarem! Granollers te un gran deute amb ell. No n’hi ha prou que l’escola porti el seu nom. Caldría tenir-lo com a ciutadà il-lustre i treure’l com a model del què pot la voluntat i ganes de ser, un notable lliure-pensador no adscrit a res, d’una independència reconeguda i admirada per nosaltres, els seus amics.

Gràcies doctor Llobet. Sé que ens retrobarem i seguirem discutint sobre lo diví i lo humà.

,

El cicle de conferències impulsa tres diàlegs per reflexionar sobre els grans reptes de la ciutat. Són sessions obertes, i no caldrà inscripció prèvia.

28 de març a les 19h Museu de Granollers

La ciutat que volem. Entorns sostenibles i saludables

Glòria Carrasco-Turigas, ambientòloga i investigadora a ISGlobal

Joan Herrera Torres, director de medi ambient i energia a l’Ajuntament del Prat

Modera: Arnau Queralt i Bassa, director del CADS i comissari del Pla estratègic

31 de març a les 19,30h sala d’actes de la Biblioteca Roca Umbert

Cuidem-nos. La salut, més enllà dels serveis sanitaris

Mònica Botta, directora mèdica de l’Hospital General de Granollers

Ferran Nonell Gregori, coordinador d’atenció sociosanitària i hospitalització mèdica, i President del Comitè d’Ètica Assistencial a la Fundació Hospital de l’Esperit Sant

Gemma Mota Jiménez, coordinadora de vacunació i d’atenció comunitària del Vallès Oriental (ICS)

Modera. Fina Jerez Bernat, professora i comissària del Pla estratègic.

6 d’abril a les 19h. Museu de Granollers

Habitatge i reptes de futur. Noves necessitats, nous models

Xavi Mauri Coll, director de la Fundació Hàbitat3

Maria Sisternas Tusell, cofundadora i CEO de Mediaurban

Pere Montaña i Josa, arquitecte i ex-gerent de l’Ajuntament de Terrassa i director del Seminari Tècnic Local (FMC)

Modera: Montse Òdena Larrosa, directora de serveis d’urbanisme i habitatge de l’Ajuntament de Granollers